¿Què són els nous mitjans?

Al fer referència als nous mitjans, es fa referència a una llista de categories amb què es sol abordar aquest concepte: Internet, llocs web, multimèdia, videojocs, DVD, realitat virtual, etc. Manovich ja posa en dubte la frontera on es pot delimitar tot el que es considera com nous mitjans, doncs exemples que proposa com programes de TV fets en vídeo digital o pel·lícules amb animació 3D estarien en aquesta frontera nebulosa entre el que es considera nou o vell mitjà.
Lev Manovich

La característica comuna en el concepte popular de nou mitjà és la identificació amb l’ús de l’ordinador com eina de distribució i exhibició, més que amb la producció.
Manovich busca en el llenguatge dels nous mitjans de comunicació establir una sèrie de principis que regeixen els nous mitjans i que els diferencien dels vells.

Els principis dels nous mitjans
1. Representació numèrica
Tots els objectes dels nous mitjans es composen de codi digital, són representacions numèriques el que provoca que un objecte pot ser descrit en termes formals/matemàtics i està sotmès a una manipulació algorítmica, o sigui que els mitjans es tornen programables.
Un exemple clar de la representació numèrica dels objectes la trobem en la representació del color, que pot traduir-se a codi hexadecimal.

2. Modularitat
Els objectes dels nous mitjans presenten sempre la mateixa estructura modular: són representats com una col·lecció d’elements separats que s’ensamblen en objectes a major escala però que conserven la seva identitat i alhora poden combinar-se en nous objectes sense perdre la seva independència.
Exemples clars de la modularitat els trobem en aplicacions d’ús quotidià en les suites tipus Office, on podem afegir a les seves aplicacions diferents objectes com taules, àudio, fotos, pel·lícules, etc. creats amb d’altres aplicacions.

Un altre exemple podrien ser els lectors de feeds tipus GoogleReader o Netnewswire, que permeten llegir en una sola interfície continguts d’altres llocs web.

Un darrer exemple el trobaríem en aplicacions de producció musical professional tipus Logic, Cubase, Ableton Live, ProTools, on una peça musical es composa de diferents capes de so independents que ensamblades formen un nou so.

3. Automatització
La codificació numèrica dels mitjans i la estructura modular dels seus objectes permeten automatitzar moltes de les operacions implicades en la seva creació, manipulació i accés.El difícil accés als objectes dels nous mitjans va portar a la necessitat de noves tecnologies per emmagatzemar, organitzar i accedir de manera eficaç a aquests materials. Llocs com Flickr, Google o Deviant amb els seus sistemes d’etiquetatges fan que es pugui accedir a imatges o fotografies més ràpidament.

D’altra banda, el motor de recerca WolframAlpha permet respondre directament les preguntes de l’usuari en comptes de facilitar-li enllaços perquè les calcula mitjançant una sèrie de bases de dades i algoritmes.

4. Variabilitat
Un objecte dels nous mitjans pot existir en diferents versions, que potencialment son infinites.
- Bases de dades mediàtiques: Els elements mediàtics es poden guardar en bases de dades a partir de la qual poden generar-se una varietat d’objectes d’usuari final, que varien en resolució, forma i contingut.
- Creació diferents interfícies a partir de les mateixes dades: es torna possible separar el nivell del contingut (les dades) del de la interfície.
- La informació de l’usuari pot utilitzar-se per un programa informàtic per adaptar-li automàticament la composició del mitjà i els seus elements
- Interactivitat de tipus arbori (basada en un menú): quan arribem a un objecte en particular, el programa ens dóna unes opcions per escollir.
- Hipermèdia: els elements multimèdia que composen un document estan connectats mitjançant hipervincles.
- Actualitzacions periòdiques: les aplicacions poden connectar-se a internet per tal de buscar actualitzacions dels programes i descarregar-les i instal·lar-les
- Escalabilitat: es poden generar diferents versions del mateix objecte mediàtic a diversos tamanys o nivells de detall.

Exemples de la variabilitat els podem trobar en situacions quotidianes com en scripts que utilitzen alguns llocs web per redireccionar a l’usuari en funció de les seves pròpies característiques o diferents serveis com YouTube, Flickr, me.com, etc. que disposen de diferents versions (en tamany, resolució, etc.) del mateix objecte.

5. Transcodificació
Els nous mitjans tenen una capa cultural i una capa informàtica que formen una composició. Transcodificar alguna cosa és traduir-lo a un altre format. Aquesta capa informàtica no modifica la nostra capa cultural sinò que ambdues interactuen per donar pas a una informatització de la cultura. Per Manovich aquest és el principi més important de la informatització dels mitjans, perquè com els nous mitjans es creen, es distribueixen i s’arxiven a les computadores, cal esperar que sigui la lògica de l’ordinador la que influeixi de manera significativa en la lògica cultural dels mitjans.
Tornant a l’exemple dels programes de producció musical trobem que la interfície d’alguns d’aquests programes com per exemple Reason, necessita simular que ens trobem davant un equip d’àudio real.

El que no són els nous mitjans

En aquest apartat Manovich es fonamenta en dos conceptes que erròniament es poden atribuir únicament als nous mitjans: digital i interactiu.
Segons l’autor, la idea de digital la confirmen tres conceptes sense relació entre sí: la conversió d’analògic a digital, un codi comú de representació i la representació numèrica. La representació numèrica és l’únic crucial perquè converteix els mitjans en dades informàtiques

Com bé intenta remarcar l’autor, el concepte d’interactivitat és massa ampli com per restringir-lo als nois mitjans. Tenint en compte que l’ordinador és l’eina fonamental en els nous mitjans, aquesta és interactiva per definició, és el fet més bàsic de l’ordinador. Tot tipus d’art modern i també el clàssic és interactiu: des de l’escultura o l’arquitectura on es precisa que l’espectador es mogui per poder experimentar l’estructura espacial a les performances o happenings on l’espectador interactua amb l’artista.

On es pot dubtar més de les afirmacions de l’autor és en la referència que fa a la interactivitat del cinema, de la literatura o del teatre. No crec que es puguin considerar les el·lipsis en la narració com una activitat interactiva doncs formen part del procés mental de l’espectador i aquest no pot influir en el resultat final de la obra.
Per acabar un parell d’exemples d’interactivitat en mitjans més inamovibles com la literatura o el cinema: Anys enrere, l’escriptor Lorenzo Silva va fer un experiment amb una novel·la que s’anava desenvolupant en funció del que els lectors de la seva web anaven suggerint, i més recentment, Jose Corbacho i Juan Cruz han fet un curt on els internautes han decidit aspectes com el guió, el disseny de plans, el vestuari, la música o els actors participant en el lloc web creat per l’ocasió.

Uno tuvo el dudoso honor de participar en los early nineties en Lingo*, un concurso televisivo de una época en la que por suerte o por desgracia, (según como lo mires), no existían los youtubes ni los facebook, ya pudo comprobar la calaña de tal personaje: de cara al público dando esa imagen de moderno y guay pero en distancias cortas áspero y chulesco. Por eso ya no sorprende las salidas de tono en los últimos años de tan ridículo personaje, definido tan acertadamente en El Jueves como El tío ese que iba de rebelde y luego se operó la nariz y empezó a dar la brasa con que estábamos matando a la música y aunque poco probable es, nos cambiaremos de acera si nos lo encontramos.

* Por cierto, sobre mi participación en dicho concurso aunque llevaba ganado un millón y pico de las antiguas pesetas, al final sólo conseguí llevarme 10.000 pelas. Curiosamente, en esa misma etapa participé en otro fugaz concurso presentado por Ramón García, que pese a la imagen preconcebida, lo consideré como un tío muy majo (de este concurso sí que pude arrancar medio kilo y un viaje a Colombia)


Videoreacción de El Jueves

En mi Youtubeteca he recibido de un tal Aznburninator una curiosísima respuesta en video a un clip (de los más visitados que tengo) sobre el mítico Jesus Quintana/John Turturro de la no menos mítica The big Lebowski. El clip en cuestión no es más que una excelente recreación plano a plano de la escena de presentación de Jesus Quintana en la bolera.

No se lo pierdan.

Ara que estan de moda amb el oscar al Bardem els germans Cohen deixo un fragment de l’actuació de Jesús Quinatana/John Turturro a la mítica El gran Lebowski (per cert el video més vist i comentat a Youtube…)

Para perder un poco el tiempo…

haciendo unos peque+-os cambios: nuevo tema en construcci+-n, actualizaci+-n de versi+-n del WP, nuevos filtros antispam, etc. y con los problemas que suele acarrear. sinti+-ndolo mucho se han perdido en la inmensidad del ciberespacio los acentos, algunos comentarios y la +-ltima entrada…

Seguimos en ello…

Divertid+-simo:

v+-a Killthemosquito

Hace unos meses acud+- ilusionado a mi tienda de discos m+-s cercana (la FNAC, no se vayan a creer) para hacerme con el +-ltimo disco de los Lori Meyers. Por si ustedes no los conocen, son un grupo de j+-venes granadinos que van para grandes estrellas del indie patrio. El disco se llamaba Hostal Pimod+-n, y es un discazo, por cierto. El resto de contenidos del CD, dejaban bastante que desear: dise+-o simpl+-n, libreto inexistente, etc. Meses despu+-s, Lori Meyers cambian de discogr+-fica y sacan una reedici+-n del CD, con nuevos temas, libreto de varias p+-ginas y un segundo CD con nuevas versiones. Parece ser que se cagaron en su primera discogr+-fica (no dir+- nombres) por el poco detalle tanto en el disco como en la preparaci+-n de su gira. Yo hice lo mismo, y me jur+- no s+-lo no volver a comprar discos en mi vida, sino justificar porqu+- no lo volver+- a hacer.
Aqui est+- el resultado.
seguir leyendo

Uno nunca ha sido especialmente aficionado a usar las mulas, burros y resto de animales usados para conseguir pel++–culas por la red y todav++–a menos de las mantas. No voy a utilizar aqu++– ning++–n argumento de propiedades intelectuales, sgaes, pirater++–a ni nada por el estilo. El primer impedimento con el que topas, es que cuando he intentado descargar alguna pel++–cula dif++–cil de encontrar, nunca he conseguido localizar o coincidir con nadie dispuesto a compartir dicho tesoro (evidentemente esa pel++–cula tampoco se encuentra al calor de una manta)

Si tratas de descargarte esa pel++–cula, puedes llegar a tener el ordenador encendido sin descanso durante una semana. Otro punto negativo es la calidad: si se tiene un m++–nimo gusto por la calidad tanto en imagen como en sonido, pronto llegas a la conclusi++–n de que es much++–simo m++-+s rentable esperar un par de meses a que esa pel++–cula llegue al cajero del videoclub (en el que por un m++–sero euro puedes disponer del disco durante cinco o seis horas) con lo que consigues:

a) Visionarla sin ning++–n tipo de compresi++–n en la imagen (especialmente molestos son esos pixelazos en los tonos oscuros)

b) Que no te interrumpan con avisos sobre si es una copia especial, el n++–mero del FBI, etc.

c) Escucharla en un limpio y pulcro sonido DTS o 5.1 (sin tener que escuchar en el mejor de los casos ese molesto eco, por no hablar de esas toses o risas de platea)

Etc++–tera.


En Glyphiti hay una imagen dividida en 256 casillas de 32×32 p++–xeles. Cada casilla puede ser editada pero no la imagen entera. El flujo de intervenciones de participantes an++–nimos en las casillas es lo que va transformando la imagen conjunta. El programa parece orientarse a una participaci++–n en tiempo elegido aunque no impide una participaci++–n s++–ncrona en distintas casillas.

la comunidad blogger se est++-+ empezando a revolucionar con el que se dice puede ser el sustituto de Firefox y dar guerra a ie, opera o safari. Su nombre flock y sus mejores utilidades son el poder escribir directamente los posts de tu blog desde el navegador y su integraci++–n con flickr y del.ici.ous.

Este post se ha escrito precisamente desde flock. seguiremos testeando…

p.s.: por cierto, un d++–a de estos caer++-+ un lavado de cara a este vuestro blog…

© 2010 haciendo caso omiso a los consejos de siempre... Suffusion WordPress theme by Sayontan Sinha